Estudià medicina a València i a Madrid. L’any 1932 obtingué la càtedra de medicina legal de Santiago de Compostel·la, d’on passà posteriorment a Salamanca i a València. Tornà a Salamanca com a catedràtic de psiquiatria, i posteriorment fixà la seva residència a Madrid. Fou membre de l’Academia Nacional de Medicina (1951). Escriví La angustia vital (1950), El español y su complejo de inferioridad (1953), El descubrimiento de la intimidad (1955), La agonía del psicoanálisis (1945), El libro de la vida sexual (1968), Tratado de psiquiatría (1982), etc, i molts estudis de caràcter psiquiàtric, relacionats amb la literatura i la vida social. Defensà tesis, en el terreny de la moral, d’un caràcter catòlic integrista.