Fill d’Antoni López i López i cunyat d’Eusebi Güell i Bacigalupi. Fou segon marquès de Comillas i gran d’Espanya. Estudià dret a Barcelona. Home de negocis, reuní una immensa fortuna. Posseí la Compañía Transatlántica Española i tingué interessos en la Compañía Hispano-Americana de Electricitat (CHADE), Banca Bru, Tabacalera de Filipinas, Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España i Banco Popular de León XIII. Ajudà econòmicament la monarquia espanyola, tant el 1898 com durant la guerra del Marroc. Es dedicà a la filantropia: acabà la construcció del seminari de Comillas (Santander) i protegí el seu capellà (el nomenà almoiner de la seva casa) el poeta Jacint Verdaguer, que trencà amb ell vers la fi del segle. Molt lligat a l’Església, fundà l’Acción Católica de España, el Centro de Defensa Social, la Confederación Nacional de Sindicatos Católicos, etc. Durant les vagues del 1917 organitzà la Defensa Ciutadana i comprà 6 000 armes per a reprimir el moviment obrer. Quan, el 1923, el Directori Militar convocà el sometent, ell tenia reclutats 6 200 homes armats. El 1948 foren lliurats a Roma els documents per a incoar-ne la beatificació. La seva herència passà als Güell.
Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas
© Fototeca.cat
Empresari i terratinent.