Vida i obra
Resident durant molts anys a Palma, ha col·laborat en les pàgines literàries de Diario de Mallorca i Última hora. Durant el franquisme combinà la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura. Ha format part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca. Ha publicat nombrosos articles sobre marxisme, anarquisme i independentisme i ha col·laborat, entre d’altres, a Diario de Mallorca, Última Hora, Diari de Balears i Mallorca Socialista.
Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres. Ha conreat el teatre (Ara, a qui toca (premi Carlos Arniches 1972), Homenatge a Rosselló-Pòrcel (1985), El cadàver (1998), Acte únic (2000) i Els anys del desig més ardent (2004) i, més assíduament la narrativa. Dins aquest gènere el preocupa la descripció de l’illa sotmesa al colonialisme turístic: A preu fet (1973, premi Llorenç Riber), La guerra just acaba de començar (1974, premi Ciutat de Manacor), Autòpsia a la matinada (1976, premi Ciutat de Palma 1975) i L’illa en calma (1984), a les quals seguiren els reculls de narracions Paisatges de sorra (1987; premi Joanot Martorell 1986), Necrològiques (1989; premi Ciutat de València 1988), Històries del desencís (1995), Corfú (1999), Un tango de Gardel en el gramòfon (2001) i Un viatge imaginari i altres narracions (2007), i les novel·les Estiu de foc (1997, premi Valldaura), L’amagatall (1999, premi Miquel Àngel Riera), Núria i la glòria dels vençuts (2000), La ciutat del sol (2000), Estat d’excepció (2001), Un tango de Gardel en el gramòfon (2001), La novel·la (2002, premi Ciutat d’Eivissa), Corambé: el dietari de George Sand (2004), El darrer hivern de Chopin i George Sand (2004), Defalliment (2005), Damunt l’altura (2006), La conspiració (2007) i París 1793 (2008).
També és autor d’una vasta producció poètica: Foc i fum (1983, premi Marià Manent), Capvespre (premi Vila de Martorell 1988), Mestral (premi Ciutat de Benissa 1988), Les plèiades (1991, premi Grandalla, Andorra),El cicle dels insectes (1992), Els poemes de l’horabaixa (1994, premi Grandalla 1993), Punt final (1995), L’obscura ànsia del cor (1996), Planisferi de mars i distàncies (1996), Record de Praga (2000), Llibre de pregàries (2000), Un violí en el crepuscle (2000), Revolta (2000), Perifèries (2001), Rituals (2001), Temps moderns-Homenatge al cinema (2003), Lletra de batalla (2004), El cant de la sibil·la (2006), Les ciutats imaginades (2006), Calendaris de sal (2006) i Naufragis lents (2008). En assaig destaquen: Cultura i antifranquisme (1984), No era això: memòria política de la transició (1991), L’antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (1994), Breviari contra els servils: dietari d’un escriptor en temps de la barbàrie (2002), Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (2003) i Cultura i transició a Mallorca (2006). Ha estat guanyador de nombrosos premis literaris, en els quals, a més dels ja citats, premi nacional de literatura Camilo José Cela.
Bibliografia
- Sense autor (1995): “La poesia de M. López Crespí. Els poemes de l’horabaixa”. El Mirall, 71.
- Capmany, M.A. (1978): “Bibliografia dels narradors insulars”. Serra d’Or, 231, p. 85-89.
- Morro Marcé, M. (1988): “Miquel López Crespí, escriptor i home de lluita” (entrevista). El Mirall, 22.
- Serra, A. (1991): “El teatre de M. López Crespí”. El Mirall, 43.
- Triadú, J. (1973): “Panorama de narració breu. El conte com a revelació”. Serra d’Or, 169, p. 59-61
- Vicens, A. (1995): “Miquel López Crespí, la prosa concupiscent: el caire llegadís de les paraules”. El Mirall, 75.