Situat al curs mitjà del Túria, on forma una estreta vall flanquejada per serres abruptes (a l’esquerra, La Peñalta, 665 m alt.; a la dreta, El Puntal del Gorra, 1 130 m alt.), el terme s’estén vers l’W, a més, per la capçalera de la rambla d’El Reatillo, als límits amb la Plana d’Utiel. Fins a l’incendi del 1994, que va abastar bona part del terme, els pins, les carrasques i els matollars ocupaven una bona part del territori. L’àrea conreada ocupava la vall i els vessants (700 ha de secà, amb blat, ordi, oliveres i garrofers, i 60 ha de regadiu), però la construcció del pantà de Loriguilla ha inundat les terres més fèrtils, com també el poble (1 243 h agl [2006]; 335 m alt.), situat a l’esquerra del riu. La població ha estat traslladada a la propietat de la masia del Comte (de la qual 585 ha pertanyien al terme de Riba-roja de Túria i 1,5 ha del de Xest), amb terres de regadiu (280 ha) dedicades als tarongers, sense que el municipi hagi deixat de conservar la jurisdicció sobre el terme primitiu. El poble antic, d’origen islàmic, formà part del vescomtat de Xelva. Lloc de moriscs (110 focs el 1609) de la fillola de Xelva, depengué de Domenyo fins a mitjan s XVII. L’església parroquial de Sant Joan era obra del mateix s XVIII (havia estat erigida en parròquia el 1597).
El poble nou de Loriguilla
© Fototeca.cat