Fill de Marc Anneu Mela, germà de Sèneca, fou educat a Roma i perfeccionà la seva instrucció a Atenes, on compongué diversos poemes, que s’han perdut (l'Iliacon, sobre la guerra de Troia, i el Catachthonion, sobre el món dels morts).
Havent tornat a Roma, Neró l’acollí en el cercle dels seus amics i, en ocasió de les festes que li foren tributades (Neronia, 60 dC), compongué les Laudes Neronis, per les quals fou coronat com a poeta i rebé, abans de l’edat reglamentària, la qüestura i el sacerdoci augural. Poc després (62), publicà els tres primers llibres del seu poema la Farsàlia i, sense que mai n'hagin estat aclarits els motius, trencà les seves relacions amb Neró, que el privà de recitar versos i de defensar plets. Imbuït de les idees estoiques, anticesarianes i republicanes, fou un dels capdavanters de la conspiració de Pisó (62). En ésser descoberta, fou detingut i condemnat. Ell mateix es donà mort obrint-se les venes, mentre recitava els seus versos.
Autor admirat en l’antiguitat, durant l’edat mitjana i el primer humanisme fou considerat un dels grans poetes llatins.