Fill del polític Lluís Lúcia i Lúcia. Doctor en dret, des del 1939 fou assessor jurídic de l’empresa cinematogràfica CIFESA, fet que el decantà cap al cinema. Guionista i director de producció d'El hombre que se quiso matar (1941), començà a dirigir films el 1943, sovint de tema folklòric (Currito de la Cruz, 1948), pseudohistòric (Jeromín, 1953), etc. També intentà un cinema catòlic amb Cerca de la ciudad (1952) i Molokai (1959), i caigué sovint en la vulgaritat, com en El príncipe encadenado (1960, sobre La vida es sueño, de Calderón); assolí èxits comercials, com La muralla (1958) i Pepa Doncel (1969).