La complexitat de la seva personalitat (passà del socialisme militant a actituds francament feixistoides) es reflecteix en la seva obra. En el primer llibre de poemes, Las montañas del oro (1897), hom pot apreciar la influència de Victor Hugo; Los crepúsculos del jardín (1905) i Lunario sentimental (1909) encara són aproximacions al Lugones autèntic, que començà a trobar-se amb ell mateix a les Odas seculares (1910) i aconseguí la plenitud amb els Poemas solariegos (1927), on el poeta assoleix l’equilibri necessari per a configurar la descripció prescindint del que manifestament sigui propi de “l’ofici literari”. El Lugones narrador es nodrí d’una temàtica doble: la violència (La guerra gaucha, 1905) i la literatura fantàstica (Las fuerzas extrañas, 1906; Cuentos fatales, 1924).