Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna. Canonge de Saragossa i abat de Montaragó (1306), el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa. Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe (1318-45), i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense. Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa. Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell havia educat. Fou canceller de la corona catalanoaragonesa (1336-38 i 1339-45).