Foren llançats pels EUA durant el període de l’agost del 1966 a l’agost del 1967, amb la finalitat d’obtenir una cartografia fotogràfica amb un elevat grau de resolució de la totalitat de la superfície lunar i de poder escollir, així, els llocs d’aterratge de les missions Apollo. Aquests ginys eren portadors de dues càmeres, una de les quals amb teleobjectiu, i podien modificar llur òrbita. Cada Lunar Orbiter transmeté prop de 200 imatges, algunes de les quals foren preses a només uns quaranta quilòmetres d’alçada.