Fou secretari del rei de Bohèmia, Joan de Luxemburg, a partir del 1323, i viatjà amb ell per tot Europa. El 1337 obtingué una canongia a Reims, on compongué la majoria dels seus poemes i de les seves 140 obres musicals conservades. Fou l’últim trouvère, i conreà tota mena de gèneres: rondós, motets, balades i cançons. La seva obra mestra, la Messe Notre-Dame, a quatre veus, és una síntesi de l’Ars Nova i l’Ars Antiqua.
Com a poeta, escriví molts dits (màximes) poc originals, obres didàctiques i galants al·legòriques imitades del Roman de la Rose. Fixà les regles de les formes poètiques medievals (virolai, rondó, balada).