A la seva obra fonamental, A Treatise of Fluxions (1742), prolongà amb mètodes originals els càlculs del seu mestre I.Newton sobre determinades qüestions encara no aclarides del tot, com la figura d’equilibri d’una massa fluida en rotació, l’atracció exercida per un el·lipsoide homogeni sobre punts de la seva superfície o el seu interior, etc. Establí també la fórmula que duu el seu nom, sobre el desenvolupament en sèrie de funcions. És autor de Geometria organica (1719), i descobrí un nou mètode de descripció de les còniques.