Salvador de Madariaga y Rojo

(la Corunya, 23 de juliol de 1886 — Locarno, Ticino, 14 de desembre de 1978)

Salvador de Madariaga

© Fototeca.cat

Escriptor i polític.

Fou professor de literatura castellana a Oxford (1928-31), membre de la Societat de Nacions, ministre d’instrucció pública i de justícia (1934) i ambaixador a Washington i a París. Liberal, evità comprometre's amb qualsevol dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, i el 1936 s’instal·là a la Gran Bretanya. Fou professor a Mèxic. Conreador de la poesia ( Rosa de cieno y ceniza , 1942), la novel·la i la narració, són més interessants els seus assaigs, força difosos i sovint discutits ( Guía del lector del Quijote, 1926; Ingleses, franceses y españoles, 1928), i les seves biografies ( Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón, 1940; Hernán Cortés, 1941; Vida de Bolívar, 1952). La seva España, ensayo de historia contemporánea (1931) ha estat molt reeditada. Col·laborà a Destino i fou membre de la Real Academia Española.