Estudià composició amb G.F.Malipiero i direcció amb H.Scherchen. Conreà la tècnica serial, i contribuí a radicalitzar-la. Fundà, juntament amb L.Berio, el Studio Fonologico di Musica, de Milà, on fou duta a terme la primera síntesi entre la música concreta i l’electrònica. Escriví les obres Dimensioni (1952), un concert per a flauta (1952), Serenata IV (1961) i Hyperion II (1965).