Situació i presentació
El límit oriental del terme, que passa pel Puig Ventós, fa de partió entre Madremanya i els termes de Corçà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (aquest també confronta pel S), els dos darrers del Baix Empordà. El límit meridional és a la vora esquerra del Rissec, afluent del Daró; al SW el termenal passa per sota el puig del Suro Robat i per la Boca de les Bruixes, que separen el municipi del de Quart. A ponent, el terme limita amb Sant Martí Vell pel Roquet d’en Nadal i pels contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels. A septentrió, pel molí del Vent i vora els masos de Vedromunt i la Coma, el municipi limita amb el de la Pera, que pertany al Baix Empordà. El sector nord-oriental forma part de la plana empordanesa i el sud-occidental és accidentat per causa dels contraforts nord-orientals de la serra de Montnegre i dels orientals de la serra de Vall-lloreda o de la Mare de Déu dels Àngels. Drena el terme municipal la riera de Sant Martí, afluent del Ter i, per la part meridional, alguns rierols del Rissec, que desguassa al Daró. A part el cap de municipi, Madremanya, dins el terme hi ha el poble de Millars i els veïnats de Vilers, el Pedró i Bevià. Travessa el municipi una carretera local que va de Corçà a Bordils, de la qual surt una altra cap a Girona, i que permet arribar al santuari de la Mare de Déu dels Àngels, del terme veí de Sant Martí Vell. Una carretera menor enllaça Madremanya amb la Pera, i una altra Millars amb Sant Sadurní de l’Heura.
La població i l’economia
Les primeres dades de la població de Madremanya (madremanyencs) daten del fogatjament de vers el 1380, on consta que Madremanya tenia 47 focs, dels quals 22 eren d’Església, 16 d’aloers, 8 de ciutadans i 1 de cavaller, població que es mantenia gairebé igual de nombrosa el 1553, amb 46 focs, dels quals 40 eren laics, 4 d’eclesiàstics i 2 de militars. En el desenvolupament demogràfic es distingeixen dues etapes, una de creixement, des del 1718 fins al 1900, i una altra posterior de davallada. El 1718 hi havia 192 h, que esdevingueren 262 el 1787, 614 el 1860 i 865 el 1900. L’any 1970 tenia 252 h, 202 h el 1981, i el 1991 havien baixat a 179 h. Aquesta baixa demogràfica pot ésser atribuïda a les dificultats de subsistència de l’agricultura i la tendència del jovent d’anar a cercar feina a la Bisbal d’Empordà o bé a la ciutat de Girona. Al final dels anys noranta la tendència era cap a una certa estabilització demogràfica, amb 197 h el 2001. Els primers anys del segle XXI, però, es produí un lleuger increment de la població (222 h el 2005).
Econòmicament, Madremanya s’ha mantingut com un poble agrícola, amb conreus de secà, on es recullen cereals (sobretot blat, ordi i civada) i farratges; la vinya i l’olivera gairebé han desaparegut. Els recursos forestals són localitzats al sector muntanyós, on hi ha boscos d’alzines sureres. Hi ha, així mateix, cria de bestiar porcí, boví i avicultura. En l’aspecte industrial cal remarcar l’explotació de l’aigua de la Font Picant. Aquesta aigua, bicarbonatada i ferruginosa, és en explotació des de la darreria del segle XIX; ja l’any 1895 Ramon Codina i Langlin en va fer un estudi. Cal destacar també la importància que ha adquirit el municipi com a lloc de segona residència, i l’impuls d’alguna iniciativa de cara al turisme rural.
El poble de Madremanya
El poble de Madremanya (196 h el 2005) és situat a 117 m d’altitud, a la dreta de la riera de Sant Martí. Conserva restes del recinte medieval emmurallat, de gran interès. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve. Obra d’època tardana, possiblement del s. XIV, té un absis que segueix encara la tradició romànica. Havia estat fortificada (s. XIV-XVI). Vers el 1400 en aquesta església hi havia un altar i una capella dedicats a sant Miquel; en aquest lloc al s. XVIII va ser construït un retaule de fusta tallada que representava sant Miquel pesant les ànimes que sortien del purgatori amb unes balances. Aquest retaule va ser cremat l’any 1936. El lloc és esmentat el 1035 (Matremania), i posteriorment, els anys 1362 i 1379, apareix amb una altra grafia (Matremagna). Havia estat possessió de la corona. La població celebra la festa major al final de setembre.
Altres indrets del terme
A llevant del cap de municipi s’alça el poble de Millars (17 h el 2005), de caràcter disseminat, amb la seva església dedicada a sant Iscle i a santa Victòria, sufragània de la de Sant Esteve de Madremanya. El temple actual té una estructura renaixentista i posseïa un retaule del mestre Pere Mates, del segle XVI, que va ser desmuntat durant la guerra civil de 1936-39. Al costat de l’església hi ha el castell de Millars, casa senyorial que conserva el pati d’armes, amples sales i finestrals gòtics del segle XV partits amb mainell. Va ser assaltat pels remences al novembre del 1485. De propietat privada, va ser restaurat. Els veïnats de Vilers, el Pedró i Bevià són també de poblament disseminat i escàs. El de Vilers és situat a ponent del cap de municipi, a l’esquerra de la riera de Sant Martí. El veïnat del Pedró és situat al N del cap de municipi, i el de Bevià al NW, prop del límit amb Sant Martí Vell.