Autodidacte, es dedicà des del 1921 a la recerca històrica. Arxiver de la secció històrica de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona —el fons del qual catalogà— des del 1942 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1972. Publicà una extraordinària quantitat de documents i estudis (més de 500 llibres i articles), i aportà una munió de dades noves sobre la vida i l’obra de diversos artistes (Pedro Nunyes y Enrique Fernández, pintores de retablos, 1944; El arte de la comarca alta de Urgel, 1946; El pintor Lluís Borrassà, 1950-59; L’art antic al Maresme, 1970), en el camp de la història del llibre i de la cultura (Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona, 1474-1543, en col·laboració amb J.Rubió i Balaguer, 1955; Claudi Bornat, 1973; Manuscrits catalans anteriors a la impremta, 1975), sobre la història de professions i oficis i indústries diverses (Privilegios y ordenanzas históricos de los notarios de Barcelona, en col·laboració amb R.Noguera de Guzmán, 1965; Guadamassilers i guadamassils, 1972; El paper a les terres catalanes, 1972), o bé sobre el comerç i les seves tècniques (Los seguros de vida de esclavos en Barcelona, 1453-1523, 1955; Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media, en col·laboració amb A.Garcia i Sanz, 1973), i estudis d’història (Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-58, 1963; Miscel·lània de notes històriques del monestir de Valldonzella, 1976; Fulls històrics de l’Hospitalet de Llobregat, 1977).