Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp. Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de San Benet de Bages. Fou doctor en drets. Regent la cancelleria de Sardenya (1512-17), ho fou després (1519-33) del Consell d’Aragó. El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya. El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec que tingué fins a la mort. El 1535 acompanyà el rei a Tunis; intervingué a les corts de Montsó del 1542, que prorrogà, i fou present, a Barcelona, a l’entrevista entre els consellers i el duc d’Alba sobre el vast programa de fortificació de la ciutat. Lligat de jove amb humanistes, com Martí Ivarra (que el 1514 li dedicà un epigrama i el 1522 la segona edició barcelonina del vocabulari de Nebrija), i amb el petit cercle erasmista barceloní fou, amb Mercurino Gattinara, una de les figures bàsiques de l’erasmisme al servei de la política imperial. La seva formació humanística, bàsicament italiana, resta palesa en la seva rica biblioteca —més de 1 800 obres impreses i 400 de manuscrites; a més de texts jurídics, hi figuraven obres d’autors clàssics, italians i francesos i una gran quantitat d’obres d’Erasme, algunes d’elles ja prohibides— i en el gran nombre d’antiguitats que deixà, en morir, al seu palau de Barcelona, que fou després casa dels Pinós. El catedràtic de Barcelona Rafael Mambla li dedicà la seva Dialectica (1540), i el després arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, els seus Emendationum... (1543).