Era fill d’un guardabosc. Encara adolescent, participà en activitats revolucionàries. Fou un dels corifeus més espectaculars del futurisme: signà el manifest Poščočina obščestvennomu vkusu (‘Una bufetada al gust públic’, 1912) i proclamà la destrucció de la tradició literària. Abans de fer disset anys les característiques de la seva poesia ja eren formades: llenguatge col·loquial i “antipoètic”, imatges insòlites, rimes inusitades, recreació del lèxic i de la sintaxi, to hiperbòlic i declamatori i una estranya barreja de lirisme.
Després de la revolució es posà incondicionalment al servei del nou règim; creà el LEF (‘Front de l’esquerra de l’art’, 1923-30). Se suïcidà, per causa del fracàs de la seva vida sentimental i les friccions amb el nou aspecte de la societat soviètica.
De les seves obres cal destacar Oblako v štanakh (‘El núvol en pantalons’, 1914-15), 150 000 000 (1921), Vladimir Iljič Lenin (1925), Khorošo! (‘Bé!', 1928) i Vo ves ‘golos (‘A plena veu’, 1930) i les obres teatrals Misterija buff (‘Misteri buf’, 1918), Klop (‘La xinxa’, 1929) i Ban'a (‘La casa dels banys’, 1930).