Fundador d’Agermanament, se n'anà al Camerun l’any 1961 en qualitat de missioner i romangué entre la tribu Evuzok fins el 1968. Aquell mateix any se n'anà a París a perfeccionar els seus estudis d’antropologia i obtingué el doctorat el 1971. És professor a la Universitat de Nanterre i especialista en antropologia religiosa i mèdica. Entre les seves publicacions cal destacar: Un poble africà: etnologia i pastoral (1971), Médecine et pharmacopée Evuzok (1977), Ni dos ni ventre. Religion, magie et sorcellerie Evuzok (1981) i Sóc fill dels Evuzok (1993). La classificació i l’emmagatzematge de la documentació etnogràfica que ell mateix anà recollint en el seu treball de camp entre els evuzok als arxius de la biblioteca del Laboratori d’Etnologia i Sociologia Comparada de la Universitat de Nanterre ocupà gran part de la seva activitat profesional als anys noranta. Posteriorment ha publicat Okupes a l’Àfrica (2001), una punyent crítica al colonialisme i al paper exercit pels missioners en el continent africà, i La Forêt de nos Ancêtres (2003), una monografia en dos volums sobre el sistema mèdic i el saber botànic dels evuzok. La Generalitat de Catalunya li reconegué la seva tasca científica mitjançant l’atorgament de la Medalla Narcís Monturiol (1995).