Format a Llotja amb Fèlix Mestres i Ramon Calsina. Amb el pseudònim de Lollam publicà dibuixos humorístics a “En Patufet”, “Virolet” i “l’Esquitx”. Fou premiat com a pintor a l’Exposició de Primavera del 1936, i guanyà el premi Nonell el 1939. Considerat com una de les millors promeses de la jove pintura catalana, després de la guerra civil aconseguí diversos premis i medalles, fins que, a partir del 1951, deixà de participar en concursos i exposicions oficials. Residí a Itàlia i al Brasil. La seva pintura, molt interessant i fresca al començament, resulta estàtica, opaca i trista en la seva minuciositat; molt ben treballada en l’aspecte tècnic, busca un objectivisme líric dins el camp figuratiu, però amb una repetició de temes que arriba a cansar. El seu germà Lluís Mallol i Suazo (Barcelona 1900 — 1968) treballà des del 1918 a la Unió de Fotogravadors, i formà part de l’equip de dibuixants d’"En Patufet”. Fou també bon il·lustrador, dins un estil proper a Junceda, i exlibrista.