Conreà un tipus de teatre de caire poètic: Marvailh an Ene Naoniek (‘El conte de l’ànima que té fam’), Gurvan ar Marc'hek Estranjour (‘Gurvan, el cavaller estranger’, 1923), la seva peça més important, i Ar Baganiz (‘Els pagans’, 1931; a la revista “Gwalarn”, de Brest).