Fill de Lluís Gonzaga Manegat i Giménez. Llicenciat en lletres, exercí de periodista. Des del 1946 fou redactor i crític literari a El Noticiero Universal , del qual arribà a ser subdirector, i fou també director de l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona.
Com a escriptor estrenà obres teatrals, com Els nostres dies (1955) i El silencio de Dios (1956), i fou també autor de novel·les de testimoniatge, psicològiques i exòtiques. Cal destacar-ne La ciudad amarilla (1958), La feria vacía (1961, premi Ciutat de Barcelona 1960), El pan y los peces (1963, premi Selecciones de Lengua Española), Spanish show (1969, premi Ciudad de Gerona) i Amado mundo podrido (1981). També té llibres de poemes (Canción en la sangre, 1948) i de contes (Historia de los otros,1967).
Fou membre del jurat de diversos premis literaris prestigiosos, com el de la Crítica, del qual fou també cofundador, el Joan March, i el Ciutat de Barcelona.