Manhattan

Illa dels EUA, a la costa atlàntica, delimitada pels rius Hudson, Harlem i East River, d’uns 21 km de llarg per 3 km d’ample.

Constitueix la part més antiga i el centre de Nova York, amb prop d’1,5 milions d’habitants. És un centre neuràlgic mundial de les finances, la política i la cultura. El districte de Wall Street, amb la borsa de Nova York (New York Stock Exchange), és des de l’inici del segle XX el nucli de les finances internacionals, i hi tenen la seu moltes de les principals multinacionals, bancs, etc. La manca d’espai féu que des del començament del segle XX hom hi construís gratacels, com ara l’Empire State Building i els del complex World Trade Center. Hi ha també la seu de les Nacions Unides i, en l’àmbit cultural, destaquen el Museum of Modern Art, el Metropolitan Museum of Art i la Metropolitan Opera House. Al carrer de Broadway s’hi concentren teatres i espectacles; cal esmentar també els barris de Harlem i el Greenwich Village. L’eix fonamental és la cinquena avinguda, amb el Central Park al centre de l’illa. Des del 1898 és unida per ponts i túnels amb la resta de la metròpolis. El 1624 colons holandesos començaren a construir-hi la ciutat de Nova Amsterdam, nom que hom canvià pel de Nova York (1664) en passar a domini britànic. Fou seu del Congrés dels EUA fins el 1790, i des dels primers anys del segle XIX cresqué ràpidament. L’11 de setembre de 2001 fou objecte d’un atemptat terrorista que provocà uns quatre mil morts i destruí, entre altres gratacels, les anomenades Torres Bessones del World Trade Center, els edificis més alts de la ciutat.