Es destacà sobretot com a novel·lista. Viatjà per Itàlia, i la impressió que li produí la sensibilitat meridional es tradueix, en les seves primeres obres, per una influència de l’esteticisme de D’Annunzio: Im Schlaraffenland (‘Al país de Xauxa’, 1900) i Die Göttinnen oder die drei Romane der Herzogin d’Assy (‘Les deesses o les tres novel·les de la duquessa d’Assy’, 1902-03). A Professor Unrat (1905) presenta una caricatura, patètica i a la vegada irònica, de l’ambient alemany sota l’imperi de Guillem II. Ferm defensor de la democràcia, atacà el militarisme i el nacionalisme naixents en una sèrie de sàtires polítiques: la trilogia Das Kaiserreich (‘L’imperi’, 1914-25) i Die grosse Sache (‘El gran afer’, 1930). A la caiguda de la república de Weimar s’expatrià a Txecoslovàquia, a França i als EUA, on morí. La seva gran obra d’aquest darrer període és König Heinrich IV (‘El rei Enric IV’, 1935-37), novel·la històrica on aquest rei francès apareix com un gran demòcrata.