Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands (1149), als quals prengué Corfú. A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional (1158), però hi fracassà. També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima (1171-75), de funestes conseqüències per a l’Imperi. Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides (1176), que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima.