La capital és Shenyang (3 174 000 h [1975]). La limita a l’W el Gran Khingan, a l’E les muntanyes de Changpai i l’Ussuri, al N l’Amur i al segle la mar Groga, on forma la península de Liaotung. El centre de la regió és una gran plana ondulada, molt fèrtil, regada pel Sungari i el Liao. El clima és fred, amb una gran variació entre el N (mitjana anual de -4°; hi glaça 250 dies) i el segle (10°; hi glaça 150 dies). Les pluges, predominantment d’estiu, disminueixen d’E (750-1.000 mm) a W (250-500 mm). El bosc, principalment de coníferes, cobreix les muntanyes. Els principals conreus són el kaoliang (un tipus de melca), i soia, blat, bleda-rave, blat de moro, mill i, al S, fruita. És important la pesca, i Lüda n’és el principal centre conserver. La regió és rica en carbó, esquists, ferro i en recursos hidroelèctrics; darrerament hom hi ha descobert petroli (Songjuajiang, Liao He, etc.) i ha instal·lat refineries a Fushun i Lütao. El carbó apareix prop de la superfície i els jaciments (a Fushum, Fusin i Penki hi ha els principals) són de gruixos importants (Fushun, 120 m). Manxúria ocupa el cinquè lloc del país per la importància dels jaciments i el primer per la producció (33%). Hi ha ferro a Anshan, Penki i Tungpientao. També hi ha manganès i magnesita. Té grans centrals hidroelèctriques a Fengman, Supung, Ta Shan i Kumotsin. És una important regió industrial, amb siderúrgia (Anshan, Lüda, Penki, etc.), indústries de l’alumini (Fushun i Harbin), mecàniques i maquinària diversa (Harbin, Shenyang, Jinzhou, Lüda). Hi ha moderns centres tèxtils a Hargin, Shenyang, Jinzhou, Lütao, etc., químics a Harbin, Kirin, Fushun, etc., del paper a Jiamusi i una important indústria oleícola (soia) a Harbin, Yingkou, Antung, Lüda i Kirin.
La història
Escassament habitada per tribus nòmades d’origen tungús, al segle X la dinastia Liao controlà les planes septentrionals de la Xina i al segle XII ho feren els Xin fins al riu Iang-Tsé i establiren la capital a Pequín. Els mongols de la dinastia Iuan conqueriren Manxúria, que al segle XV era una simple província fronterera. Això no obstant, al segle XVI, tribus independents formaren un imperi que s’estengué entre la mar i el riu Amur, amb capital a Mukden des del 1620. El 1644 els manxús travessaren un altre cop la Gran Muralla, ocuparen Pequín i instauraren la dinastia manxú dels Xing. Rússia havia aspirat a la colonització de la Manxúria des del segle XVI, però el 1689 el tractat de Nerčinsk estabilitzà la frontera al llarg del riu Amur. A la darreria del segle XIX el Japó disputà el territori a Rússia. El 1898 el tsar aconseguí d’aturar les reclamacions japoneses, ocupà les bases de Port-Arthur i Dairén i construí el ferrocarril transmanxú (1896-1905) entre Čita i Vladivostok. La victòria japonesa de 1904-05, però, li tornà el control de la Manxúria, que regulà amb la influència russa a través de diversos tractats. La desintegració de l’imperi xinès des del 1911 i la renúncia russa a la zona el 1924 permeteren un augment de la influència japonesa, que instaurà un protectorat a través del general governador Zhang Zaolin i del ferrocarril. El 1931 el Japó ocupà tota la Manxúria i formà l’estat satèl·lit de Manxukuo, que el 1945 fou ocupat pels soviètics. Aquests es retiraren el 1946, conservant, però el control de Port-Arthur i de Dairén, i la guerra civil xinesa s’estengué també a la Manxúria. El 1948 els nacionalistes es reteren a Mukden i la regió es convertí en una província autònoma de la República Popular de la Xina. Pequín obtingué el control del ferrocarril el 1950 i l’URSS tornà Port-Arthur i Dairén el 1955, però des del 1960 el govern xinès reclama els territoris manxús inclosos a la Sibèria soviètica, reivindicacions que produïren fortes tensions i combats al llarg dels rius Amur i Ussuri, sobretot el 1969.