Estudià medicina a Madrid, on després (1931) fou catedràtic d’endocrinologia. Amb José Ortega y Gasset i Ramón Pérez de Ayala constituí l’Agrupación al Servicio de la República. S'exilià a París durant la guerra civil de 1936-39. La seva obra científica aportà a la sexologia observacions clíniques —avui força superades— sobre sexomorfologia, anomalies dels caràcters sexuals, enfocaments endocrinològics i, principalment, sobre la intersexualitat. D’entre les seves obres científiques cal esmentar Las glándulas de secreción interna y las enfermedades de la nutrición (1914), Don Juan (1940), Tres ensayos sobre la vida sexual (1926), Amor, conveniencia y eugenesia (1929) i Los estados intersexuales en la especie humana (1929); entre les biogràfiques es destaquen Ensayo biológico sobre Enrique IV de Castilla y su tiempo (1930), Amiel (1932), El conde-duque de Olivares (1935) i Antonio Pérez (1947), i entre les historicocientífiques, Raíz y decoro de España (1933), Liberalismo y comunismo i Vocación y ética (1935). Des del 1933 fou membre de l’Academia Española.