Era fill de Jaume Marc, germà de Jaume i pare d’Ausiàs. Habità al Regne de València, i fou procurador d’Alfons, comte de Ribagorça i de Dénia i duc de Gandia. Participà en la guerra contra Pere I de Castella, i fou fet presoner pel Príncep Negre d’Anglaterra a la batalla de Nájera (1367), juntament amb els fills d’Alfons; el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners.
Se'n conserven nou poesies líriques, d’un to sentenciós i moralitzador, i tres poemes extensos en versos apariats: Lo mal d’amor, ficció a l’estil dels lletovaris i dintre el concepte de l’amor cortès, L’arnès del cavaller, exposició al·legòrica de l’armadura, i Lo compte final, dolgut memorial dels serveis retuts al duc de Gandia.