Pere Ausiàs Marc i d’Oluja

(Segarra, segle XVI — Segarra, segle XVII)

Jurista i poeta.

Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda. El 1578 era veí de Cervera; el 1593 era oïdor de compte de Catalunya; el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola. Autor de sonets laudatoris, pretenia d’ésser successor directe del poeta Ausiàs Marc. Participà en el certamen de Barcelona organitzat amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort, el 1601. Ell, o, més probablement, el seu fill Baltasar Ausiàs Marc i d’Alta-riba, mort el 1622, donzell, jurista i poeta, havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580. Amic del canonge Jeroni Ferrer de Guissona, un sonet seu figura a l’obra d’aquest Selva de vàries sentències. En morir, el castell de Montcortés passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó, a la qual encara pertany.