Franciscà, des del 1657 fou provincial de Mallorca. Ensenyà teologia a Roma i a la ciutat de Mallorca, i filosofia lul·liana a la Universitat d’aquesta darrera. Per tal d’evitar les falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus texts, i publicà l'Ars Brevis (1669) i l'Ars Magna (1645), amb notes i índexs. També traduí texts catalans de Llull al castellà, que no es conserven. Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull produïdes pels comentaris europeus de l’època, i assajà una restauració de les autèntiques doctrines lul·lianes. La seva obra més important és Quaestiones difficiles super quatuor libros Magistri Sententiarum cum resolutionibus et Summa Lulliana (1673), d’una orientació doctrinal netament escotista, on fa un resum del pensament lul·lià en 140 qüestions; el 1683 publicà una versió modernitzada de l'Exercici de la Santa Creu de Calders.