Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra. Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats.
Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse (1531)— i l' Heptaméron, recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, col·lecció imitada del Decameró.