Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera, era rebesneta del rei Jaume II. S'educà a la cort de la reina Maria de Luna, on residí almenys des del 1399. En plantejar-se el problema de la successió, Martí l’Humà la preferí a Cecília d’Aragó, germana del comte Jaume II d’Urgell, i s’hi casà, el 17 de setembre de 1409, amb la benedicció del papa Benet XIII. Restà vídua pocs mesos després, sense haver aconseguit la desitjada descendència. El 1415 contragué un nou matrimoni canònic, però secret, per tal de no perdre la dignitat de reina i les rendes corresponents, amb Joan de Vilaragut i Álvarez de Haro, del qual tingué un fill el 1416, Joan Jeroni de Vilaragut. Vers el 1420, potser perquè això es divulgà, es retirà amb el seu marit al monestir de Valldonzella, on restà de nou vídua, el 1422. Vers el 1423 professà com a monja al mateix monestir, i el 1428 fou nomenada abadessa del de Bonrepòs, on morí i on fou soterrada. El seu cos, en desaparèixer aquest monestir, fou traslladat més tard a Santes Creus.