i Gai Mari | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gai Mari

Forma llatina deGaius Marius
història militar hist mil, ciències polítiques polít i història hist
General i polític romà.
Arpinum, 157 aC — Roma, 13 de gener de 86 aC

Fill d’una família de camperols, amb l’ajut dels Metels inicià la carrera política com a tribú militar, qüestor i tribú de la plebs (119 aC). Com a pretor es distingí en la guerra contra Jugurta, en la qual fou legat per disposició de Quint Cecili Metel. Cònsol el 107 aC, fou reelegit durant els anys 104-100 aC. Derrotà els teutons a Acquae Sextiae (102 aC) i els cimbres a Campi Raudii (101 aC). En el transcurs d’aquestes campanyes modificà substancialment l’estructura de l’exèrcit romà, que esdevingué un autèntic exèrcit professional. No pogué, però, eludir les qüestions polítiques i, condescendent amb els seus veterans, mirà d’afavorir-los i es posà en contra del senat. L’extremisme d’aquests, però, l’obligà a canviar d’actitud. Aleshores perdé les simpaties populars i, en no obtenir la confiança dels optimates, féu un llarg viatge a l’Àsia, on ja s’havia produït l’amenaça de Mitridates. De retorn, topà amb Sul·la, que havia accedit al consolat (88 aC), i amb els conservadors, que obtingueren el comandament de la guerra mitridàtica. Sol·licitat pels demòcrates, de nou emprengué la lluita, però no hi reeixí i hagué de fugir a l’Àfrica. Aviat tornà i, juntament amb Cinna, ocupà Roma i castigà durament els seus adversaris. Elegit cònsol per setena vegada, morí al cap de pocs dies.

Col·laboració: 
AES
Llegir més...