i Maria de Castella | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maria de Castella

història hist
Reina de Catalunya-Aragó.
Segòvia, 1401 — València, 6 de setembre de 1458

Muller d’Alfons el Magnànim, era la filla primogènita d’Enric III de Castella i de Caterina de Lancaster. El 1406 fou concertat el seu matrimoni amb l’infant Alfons, fill de Ferran d’Antequera, que se celebrà a València el 1415. Les desavinences entre la reina i el seu marit i la seva manca de salut sembla que influïren en el poc interès del rei a tornar als seus regnes peninsulars, d’on estigué absent des del 1432 fins a la seva mort, el 1458. El govern d’aquests regnes recaigué, doncs, en la reina, com a lloctinent del seu marit, tant en el primer viatge a Itàlia (1420-23) com en el definitiu del 1432, bé que del 1436 al 1453 tingué a càrrec seu només el govern de Catalunya, mentre que els altres regnes eren encomanats al seu cunyat Joan, rei de Navarra. Mitjançà en les guerres entre Castella i la corona catalanoaragonesa, i fins i tot arribà, el 1429, a acudir al camp de batalla, per tal d’obtenir una treva. Hagué d’enfrontar-se amb greus problemes: l’empresonament del rei, que calgué rescatar, a Ponça, el 1435, les bandositats nobiliàries, les lluites per obtenir el poder municipal a Barcelona entre els partits de la Busca i de la Biga, la difícil qüestió de la recuperació del patrimoni reial, les reivindicacions dels remences, els enfrontaments entre ciutadans i forans a Mallorca i les dificultats econòmiques, que intentà de solucionar concedint mesures proteccionistes (com la constitució Havents a cor del 1422), mentre que, alhora, havia de negociar a les corts les constants peticions del rei de subsidis per a les seves guerres d’Itàlia. No tingué fills.

Col·laboració: 
MTF
Llegir més...