Hom només sap de la seva vida el que ella en diu: “Em dic Maria i soc de França”; potser residí a Anglaterra —cal remarcar el caràcter dialectal del seu llenguatge—, on Elionor d’Aquitània havia creat un centre de cultura francesa. Totes les seves obres conservades són escrites en versos apariats de vuit síl·labes. Traduí del llatí una sèrie de faules isòpiques (Ysopet, ~1170) i una narració sobre el purgatori de sant Patrici (Espurgatoire Saint Patrice, ~1190). La seva obra més important i personal són dotze Lais (~1167), narracions en vers, de caràcter amorós i fantàstic, sobre les anècdotes de les quals foren compostes cançons líriques, conegudes en ambient anglès, bretó i francès. Les narracions, elegants, poètiques i evocadores del meravellós, adés manifesten influx bretó, adés deriven de fonts romàniques i llatines; les principals són Lanval, Eliduc, Yonec, Laustic, Bisclavret i, sobretot, Chevrefoil, on és narrada una anècdota dels amors de Tristany i Isolda.