Les margues del Burdigalià marí (Miocè inferior), que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l’illa; els rendiments són també alts, en part per la manca de conreus arboris intercalats, cosa que hi ha facilitat la mecanització. El 1982 la superfície conreada era de 1 950 ha (el 76,6% del total del terme); hi predominen els conreus herbacis (1 455 ha), els fruiters de secà (476), la vinya (13) i l’olivera (2). El 80,8% de la terra és explotada directament pels propietaris. La ramaderia comprèn uns 90 caps de bestiar boví, uns 375 d’oví, i més de 300 caps de porquí. El 1970 la població activa representava el 39,3% de la total (el 51,6% al sector primari, el 23,5% al secundari i el 24,9% al terciari). La part no conreada és coberta de garriga de garrofer i olivella (641 ha), amb rodals de bosc esclarissat (34 ha de pi blanc, 21 ha d’alzines). La vila (1 775 h agl [1981]; 143 m alt.) sorgí al voltant del santuari de la Mare de Déu de la Salut , construït al darrer quart del s XVI, que esdevingué vicaria sufragània de Santa Margalida a la fi del s XVII (l’actual edifici fou acabat el 1786 i ampliat en 1852-81); és parròquia des del 1913. El raval (actual carrer de sa Raval), unit posteriorment al nucli principal, sorgí, a partir de mitjan s XVI, als terrenys erms comunals dits les Comunes de Maria . El lloc era una antigua alqueria islàmica, del districte de Muro, que depengué administrativament de Santa Margarida fins el 1836, que assolí l’autonomia municipal, malgrat els nombrosos intents d’independència fets abans, al llarg del s XVIII. Fou alou reial, dins les propietats adjudicades, en el Repartiment, al comte d’Empúries, fins al s XVII, que passà a la jurisdicció dels Sureda de Sant Martí i, al cap de poc, dels comtes de Santa Maria de Formiguera. La cavalleria de Maria comprenia les possessions de son Puig (on fou bastida l’església), son Mas, es Figueral, sa Carrera Plana, Davant Cal Metge i es Pujolet. Dins el terme hi ha, a més, les possessions de Montblanc i de Roqueta.
Vista de Maria de la Salut
© Fototeca.cat