Són illes d’origen volcànic alternant amb formacions coral·lígenes, i comprenen un gran nombre d’atols. Les illes més importants són Saipan (122 km2), Tinian (101 km2) i Rota (85 km2). La major part de la població és micronèsia. Són illes molt fèrtils, i els principals conreus agrícoles són els del cacau, el coco i la canya de sucre; la pesca és molt abundant, sobretot la de tonyina i de crustacis. La capital és Saipan, centre administratiu d’aquest territori.
Descobertes per Magalhães (1521), aquest les anomenà illes dels Lladres, però els jesuïtes castellans, arribats el 1668, les rebatejaren amb el nom de Marianes, en honor de Marianna d’Àustria, la qual havia finançat l’expedició.
Possessió castellana fins el 1898, aquest any l’Estat espanyol cedí Guam als EUA, i el 1899 vengué la resta de l’arxipèlag a Alemanya. Les illes alemanyes foren ocupades pels japonesos del 1919 al 1945, així com Guam (1941-45). Aquest any passaren a ésser administrades pels EUA, sota tutela de l’ONU. Després del referèndum del 1977 aquestes illes, llevat de Guam, esdevingueren un estat associat als EUA, amb el nom de Commonwealth of the Northern Mariana Islands.