serra de Mariola

Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.

És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N; cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic. El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro. Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat. Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques (romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc); hi ha pinedes, alzinars o carrascars i un dels bosquets de teixos més meridional d’Europa. S'estén pels municipis d’Agres —on hi ha la Teixereta—, Alfafara, Cocentaina i Alcoi. Nombrosos masos, entre xiprers i fruiters, aprofiten espais discontinus. Prop del portell d’Alfafara, a la foia Ampla (1081 m alt.), es conserva la cava de Sant Miquel, per a recollir neu, amb uns interessants arcs a la coberta.