i Eduard Marquina i Angulo | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eduard Marquina i Angulo

Eduard Marquina i Angulo
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor.
Barcelona, 21 de gener de 1879 — Nova York, 1946

Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina. Format a Barcelona, escriví a “Pèl & Ploma” i “Joventut”. Col·laborà amb Amadeu Vives i Jaume Pahissa. Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay. Vers el 1907 es traslladà a Madrid, on esdevingué una gran figura del teatre castellà, tot fent reviure les glòries de l’edat mitjana, dels Reis Catòlics i de l’imperi de Carles V. Hàbil versificador, el seu teatre, digne, amb una retòrica pròpia del segle d’or castellà i amb influències directes del “Romancero”, assolí un gran èxit i fou molt representat. Cal remarcar-ne Las hijas del Cid (1908), Doña María la Brava (1909), La alcaldesa de Pastrana (1911), En Flandes se ha puesto el sol (1910), El rey trovador (1912), El Gran Capitán (1916), La ermita, la fuente y el río (1927), etc. És autor del llibret de l’òpera Empòrium (1906), d’Enric Morera, i col·laborà, en altres obres líriques, amb Amadeu Vives i Jaume Pahissa. Com a poeta, fou modernista i classicitzant: Odas (1900), Las vendimias (1901), Églogas (1901), Elegías (1905), Canciones del momento (1910), etc. També dins una línia romàntica modernista i d’evocació històrica, publicà, entre altres, les novel·les Corneja siniestra (1908), Almas anónimas (1909) i El monje blanco (1930). En esclatar la Guerra Civil Espanyola residia a Buenos Aires, on continuà escrivint. Publicà, entre altres, articles autobiogràfics a la revista “Caras y Caretas” (1937-1938), com “Yo y los días”. Cal esmentar també la publicació dels poemes Por el amor de España . Fou un dels propagadors per Amèrica dels principis del Movimiento Nacional. Retornà a Espanya, i s’establí a Burgos. Presidí la Junta Nacional de Teatros y Música i la Societat General d’Autors i fou membre de la Reial Acadèmia Espanyola (1939). Actuà també a l’àmbit diplomàtic, de les quals cal subratllar, com a ambaixador extraordinari, representà Espanya a la presa de possessió d’un nou president de Colòmbia. Escriví més de cent obres, i pòstumament aparegué una part d’unes memòries: Días de infancia y adolescencia (1964).

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...