Germà d’Eduard Marquina i Angulo. Féu estudis de dret i filosofia i lletres a Barcelona. Fou redactor de “La Publicidad” (1906), “La Veu de Catalunya” i d’ “El Imperial” de Madrid. Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí, des del 1908, la revista “Teatralia”. Estrenà El darrer miracle (1909), la seva primera estrena a Barcelona i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca. Escriví teatre en castellà, i fou traductor al castellà d’obres dramàtiques de Tolstoj, Guimerà, Crehuet i Gual i d’autors com Apel·les Mestres, Pous i Pagès i Eugeni d’Ors, del qual traduí La Ben Plantada. Publicà la breu biografia Francesc Cambó (1926). Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista. Treballa també dins del món empresarial del teatre, on fou secretari particular de l’actor i empresari Díaz de Mendoza, amb el qual, més tard, partí cap a l’Argentina. En el concurs de la Cambra Oficial del Llibre, obtingué, amb un article, el primer premi (1930). A partir del 1935 fixà la seva residència a Cuba. Hi col·laborà a nombrosos diaris i revistes com “Avance”, “Acción”, “Heraldo Nacional”, “Alerta”, “Frente”, “Pueblo e Información”, “Diario de la Marina”, “Bohemia”, “Carteles”, “Revista Cubana”, “Revista de la Biblioteca Nacional” i “Boletín de la Academia Cubana de la Lengua”, entre d’altres. Elaborà alguns drames per a la ràdio i escriví, amb Félix Lizaso, Estampas de Martí. Col·laborà en la confecció de les Obras Completas de Martí (1946). Fou membre de diverses entitats culturals, cal esmentar el Pen Club i la Federació d’Autors Teatrals de Cuba. També és autor de Sacrilegio, Nietos de don Quijote i Dios abre camino.