La superfície agrícola és de 212 ha, 120 de les quals són destinades a arbres fruiters (presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres), 72 ha a vinya, i 24 ha a hortalisses (enciams i escaroles). Hi ha una cooperativa de fruita i hortalisses i una cooperativa vinícola. El poble (307 h [1982], marquixanencs; 272 m alt) és a la dreta de la Tet, abans de la confluència amb la coma d’Espirà, al voltant de l’antic castell de Marquixanes. El lloc és esmentat el 1007; el 1035 el comte Guifré donà l’alou de Marquixanes al monestir del Canigó. El rei Alfons I autoritzà l’abat del Canigó a construir-hi un recinte fortificat, i Pere III concedí el permís de reconstruir el castell el 1351 (probablement havia estat enderrocat el 1344, en la guerra contra el rei de Mallorca); en resta encara la part nord de la muralla poligonal, i dins el poble es conserven tres portals (el que mena a l’església parroquial, sencer). El terme comprèn també el despoblat de Quers.