Era fill de Josep Marraco i Xauxas (Reus, Baix Camp 1814 — Barcelona 1873), també compositor, i el succeí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona (1863), que exercí fins a la mort. El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d’Isabel II. Escriví també misses de rèquiem (1860; en memòria del general Dulce, 1869) i un Te Deum (1871). Fou cèlebre per les seves improvisacions a l’orgue.
Josep Marraco i Ferrer
© Fototeca.cat
Compositor i organista.