Vida i obra
Net d’Adolf Marsillach i Costa i fill del periodista Lluís Marsillach. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i paral·lelament s’inicià com a actor (1946) en el quadre escènic de Ràdio Barcelona i el Teatre de Cambra de Barcelona. El 1950 fou contractat pel Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, ciutat on s’instal·là i desenvolupà la major part de la seva carrera. El 1955 retornà temporalment a Barcelona per debutar com a director d’escena al teatre Windsor. Posteriorment formà companyia pròpia (1956), dirigí el Teatro Español de Madrid (1965), fundà el Centro Dramático Nacional (1978) i creà i dirigí la Compañía Nacional de Teatro Clásico (1985-96). Realitzà un gran nombre de muntatges, entre els quals destaquen les dues obres que escriví, Yo me bajo a la próxima. . . ¿y usted? (1981) i Feliz aniversario (1990). Amb L’auca del senyor Esteve (1997) inaugurà el Teatre Nacional de Catalunya.
El 1946 inicià la seva activitat cinematogràfica, menys rellevant que la teatral, amb Mariona Rebull (1946-47, José Luis Sáenz de Heredia); Cerca de la ciudad (1952, Lluís Lucia) i Salto a la gloria (1959, León Klimovsky), premi al millor actor del Festival de Cinema de Sant Sebastià, dels Sant Jordi de Cinematografia, del Sindicat Nacional de l’Espectacle i del Círculo de Escritores Cinematográficos per la seva interpretació de Santiago Ramón y Cajal, personatge que repetí en la sèrie de TVE Ramón y Cajal. Historia de una voluntad (1981-82, José María Forqué). També actuà en La paz empieza nunca (1960, L. Klimovsky); 091, Policía al habla (1960, J. M. Forqué), pel qual rebé el Fotogramas de plata 1961; El Tulipán Negro (La Tulipe Noire, 1963, Christian-Jaque); El tímido (1964, Pere Lazaga), del qual també fou coguionista; El certificado (1968, Vicenç Lluch); Sesión continua (1984, José Luis Garci); Esquilache (1988, Josefina Molina), premi Goya 1990 al millor actor de repartiment, i El llarg hivern (1991, Jaime Camino). El 1972 dirigí el seu únic llarg, Flor de santidad, una adaptació de Valle-Inclán que es veié força perjudicada per la Censura. Per a TVE realitzà i interpretà diverses sèries: ¡Silencio. . . se rueda! (1961-62), ¡Silencio. . . vivimos! (1962), Fernández, punto y coma (1963), Habitación 508 (1966), ¡Silencio. . . estrenamos! (1974), La señora García se confiesa (1977) i Tren de cercanías (1995).
El 1998 publicà les seves memòries: Tan lejos, tan cerca. Mi vida. Entre d’altres, l’any 2000 fou guardonat amb la Medalla d’Or al mèrit artístic i el premi Max honorífic.
Altres films
1956 La cárcel de cristal, J.Coll; El frente infinito, P.Lazaga.
1958 Un hecho violento, J.M.Forqué.
1960 Maribel y la extraña familia, J.M.Forqué; Mi calle, E.Neville.
1961 El secreto de Mónica, J.M.Forqué.
1964 La cena de los cobardes (Le repas des fauves), Christian-Jaque.
1966 Las salvajes en Puente San Gil, A.Ribas; Una història d’amor (Una historia de amor), J.Grau.
1969 Prólogo, G.Malla (CM).
1974 La regenta, G.Suárez.
1975-76 La ciutat cremada, A.Ribas.
1978 Al servicio de la mujer española, J. de Armiñán.
1984 La vaquilla, L.G.Berlanga.
Bibliografia
- LARA, F. i GALÁN, D.: "Adolfo Marsillach", 18 españoles de posguerra. Planeta, Barcelona 1972.
- PÉREZ DE OLAGUER, G.: Adolfo Marsillach. DOPESA, Barcelona 1972.
- REGÀS, X.: "Un ‘gràcies noi’ para Marsillach", Aquel tiempo perdido. Plancton, Barcelona 1973, p. 36-44.
- RÍOS CARRATALÁ, J.A.: Dramaturgos del cine español (1939-1975). Universitat d’Alacant 2003, p. 217-219.