Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país. A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics. Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions; fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York. Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana. Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano . Participà en el desembarcament de Playitas i morí pocs dies més tard. Professor a l’escola normal i a la Universitat de Guatemala, propugnà reformes pedagògiques de caire positivista contra la tendència educativa tradicional. Fou un escriptor romàntic precursor del Modernisme. Publicà Versos Sencillos (1891) i Ismaelillo y versos libres (1892). En el camp de l’assaig polític escriví Nuestra América i els llibres propagandístics El presidio en Cuba (1871), La república española ante la revolución cubana (1873), Las reformas (1873), etc.
José Martí
© Fototeca.cat
Polític, escriptor, periodista i orador cubà.