Exercí el sacerdoci a Casinos (Camp de Llíria), a Pedreguer (Marina Alta), a Anna (Canal de Navarrés) i, des del 1879, a Mislata (Horta). Amb les dades aplegades als pobles de les diverses comarques on residí compongué llibres folklòrics, no ben elaborats, però molt rics de materials i de lèxic, alguns d’ells publicats amb pseudònim: Burrimàquia alacantina, Encisam de totes herbes (1891), Trossos i mossos (1906), Pitos i flautes (1916) i, sobretot, els dos volums de Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Ge (1912-18); juntament amb elements folklòrics autèntics i valuosos, hi barrejà sovint consideracions morals i cançons inventades per ell. Fou també un notable lexicògraf, autor d’un voluminós Novísimo diccionario general valenciano-castellano (1891) i d’un Vocabulario valenciano-castellano (1909), que superaren els reculls de lèxic valencià precedents, malgrat la seva desorientació ortogràfica i malgrat que inclogui moltes paraules derivades i exòtiques. D’esperit independent, treballà sempre en solitari, allunyat de Lo Rat Penat i, molt més encara, del sector progressista del valencianisme.