Fill de Francesc Martí i Viladamor. Es doctorà en lleis, el 1634. Seguidor de la política del seu pare, fou fiscal de la batllia general de Catalunya; el lloctinent francès el féu membre del consell d’estat i cronista reial. El 1646 fou enviat per la generalitat i els consellers de Barcelona al congrés de Münster, i, traint l’encàrrec rebut, treballà per a la incorporació del Rosselló a França; en retornar fou inhabilitat per als càrrecs públics de Catalunya. Es féu molt impopular a Catalunya, però el protegí el bisbe Pèire de Marca. El 1652 passà al Rosselló, i treballà amb el seu pare en pro de l’annexió d’aquest territori a França. Publicà escrits justificatoris de la seva política: Noticia universal de Cataluña (1640), Avisos del castellano fingido (1641), Delirios de la pasión en la muerte de la envidia (1641), Cataluña en Francia, Castilla sin Cataluña y Francia contra Castilla (1641), panegíric de Lluís XIII, Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae (1644, traduïda per ell mateix al castellà), Manifiesto de la fidelidad catalana (1646), en contra del tractat de Münster, i Temas de la locura y embustes de la malicia (1648).