De nom Jaume Bagunyà i Casanovas, ingressà a l’orde dels caputxins. Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista Estudis Franciscans. El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar. Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendiosa (1929) i, amb Norbert d’Ordal i Feliu de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del crestià (1929-32). Fou assassinat per la FAI.