Figura cabdal en la cristianització de la Gàl·lia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novel·lada de Sulpici Sever. Una llegenda segons la qual, quan era soldat, compartí la capa amb un pobre ha influït gairebé tota la iconografia que hi fa referència. La seva popularitat a Catalunya es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia. És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant. La seva festa se celebra l’11 de novembre.
La famosa espasa de Sant Martí —del segle XIII, al bocal de la qual és representat el sant—, vinculada a la llegenda del drac de Vilardell, apareix documentada en el testament de Pere el Cerimoniós, i consta en poder de Martí I i de la seva vídua Margarida de Prades, que la vengué al gremi de cotoners de Barcelona —que tenia per patró sant Martí—; abans del 1888 passà a la col·lecció barcelonina de Josep Estruch, i després, a la de Georges Pauilhac. Darrerament hom l’ha incorporada al Musée de l’Armée de París.