Féu investigacions al Nutritional Laboratory de Cambridge (1933-38) i fou cap del departament de química física del National Institute for Medical Research (1952-56) i professor a la Technological University d’Eindhoven (1964). Desenvolupà el mètode de cromatografia en l’anàlisi orgànica, aplicable a totes les àrees de la investigació bioquímica, que menà al descobriment de nous antibiòtics i aminoàcids. També desenvolupà diverses tècniques de cromatografia gas-líquid. El 1952 compartí amb R.L.Synge el premi Nobel de química.