Instal·lat a Londres des del 1806, exposà a la Royal Academy des del 1811. Famós aviat pel seu Josuè manant al sol d’aturar-se a Gabaon (1816; United Grand Lodge of England), es convertí ben aviat en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (Sadak a la recerca de les aigües de l’oblit, 1812; Southampton Art Gallery), que culminaren en les seves grans pintures El gran dia de la seva ira (1852; Londres, Tate Gallery), Judici Final (1853; col·l particular) i La plana del Cel (1853; col·l particular). S'inspirà també en temes espectaculars de l’antiguitat clàssica, i il·lustrà el Paradís perdut, de Milton (1824-27). Poc valorat, potser a causa de la desigualtat de qualitat entre les seves obres, ha estat revalorat fa relativament poc temps.