Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l’edat de cinc anys; obrer d’arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l’Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari (1926). S'apartà, tanmateix, de l’Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu de la qüestió catalana. Fou també secretari de la federació catalana de la UGT (1928-33). Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta organització amb la Unió Socialista de Catalunya fou elegit vicepresident del nou partit. Quan es produí l’escissió de la UGT de Catalunya, que ell encapçalà, passà a ésser president de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (1934). Regidor de l’Ajuntament de Barcelona (gener-octubre del 1934), fou empresonat arran dels fets del 6 d’octubre, però tornà a l’Ajuntament pel febrer del 1936. Després de la guerra civil, s’exilià, el 1939, i s’instal·là a la ciutat de Mèxic. S'hi integrà a la vida catalana dels residents en aquest país i participà amb remarcable empenta en les seves activitats, sobretot en aquelles de caire nacionalista. Escriví unes memòries inèdites: La muralla invisible.